Des de la ciència i la química l'enamorament comença quan ens atrau algú físicament. El nostre cervell s'inunda d'una sèrie de neurotransmissors en cascada que porten sentiments intensos, caòtics, contradictoris els quals revolucionen les nostres emocions. Aquests ens poden fer sentir excitació, felicitat i pujades d'energia que ens permeten passar hores amb aquesta persona; conversant o fent l'amor,etc sense sensació de gana, somni o cansament. Per això, sovint ens obsessionem i ens tornem addictes a aquesta persona, per com ens fa sentir, tractant-se d'una addicció similar a la que produeixen la cocaïna, els opiacis i els trastorns obsessius compulsius.
Aquesta inundació de neurotransmissors són els següents:
Dopamina: droga de l'amor. Ens fa sentir plaer i eufòria i aquesta “necessitat” de veure i estar amb la persona desitjada.
Norepinefrina: Ens dóna un xut d'adrenalina, la que fa que ens bategui el cor més ràpid, pugi la pressió arterial, ens suïn les mans i ens ruboritzem. Una muntanya russa de sensacions!
Feniletilamina: La sal de la vida. Aquest neurotransmissor ho torna tot més intens. Ens fa sentir que estem als núvols, feliços i motivats.
Occitocina: A part de provocar la dilatació en el part sembla ser un missatger químic del desig sexual. Una abraçada també ens pot carrega d'oxitocina.
No tot és química, hi ha altres aspectes que influeixen de manera determinant a la hora d'enamorar-nos:
L'ATRACCIÓ FÍSICA física que sentim des d'un agradar a través de L'APARENÇA i les QUALITATS que ens resultin més desitjables, Sobretot si ens semblen especialment atractives.
Sentir que hi ha ATRACCIÓ MÚTUA i reciprocitat d'emocions inconscientment fa que aquesta persona ens agradi més.
SIMILITUD I FAMILIARITAT semblants, fa que poquem compartir valors i trets de personalitat afins a nosaltres els quals fomenten més vincle.
La PROXIMITAT i passar temps amb aquesta persona demostren que quan més temps passem amb la persona que ens agrada més afecte positiu tenim cap a ella. Ja que compartir vivències i AFINITATS fa que aquesta persona cada vegada es vagi tornant més propera i que la seva presència es torni més agradable i familiar.
La SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS com poden ser l'amor i el sexe genera més probabilitat que flueixi l'enamorament.
Què passa quan marxa l'etapa de l'enamorament?
La fase d'enamorament pot variar depèn de cada relació, S'estima que aquest remolí d'emocions pot durar entre els 6 mesos i els 2 anys aproximadament. Tot i que dependrà de cada relació.
Algunes persones viuen enganxades a aquesta etapa i per això quan el cos ja no respon igual a aquesta pujada de substàncies, (perquè aquest ja s'ha acostumat i no obté el mateix efecte), tallen amb la relació i busquen una altra vegada aquest xut emocions fortes.Tot i que viure sempre en l'etapa de l'enamorament és esgotador i no sempre ens genera felicitat, també ens aporta confusió i malestar. És per això, que passar a la següent fase, la de l'amor madur, millora el creixement a nivell de parella, un vincle d'amor veritable que solidifica la relació aportant equilibri, tranquil·litat i més reciprocitat. Es dóna quan se superen crisis, quan s'arriba a una bona comunicació, es deixen de banda les idealitzacions i es tria estimar a la parella acceptant-la tal i com és.
‘L’amor és el que som. Si ets lliure i mentalment sa, la teva vida afectiva serà plena, saludable i trascendent’. Walter Riso.
Comentaris