Com re programar la teva ment

Ets el propietari de la teva ment o ets la seva víctima?

Sovint ens queixem, ens auto critiquem i no ens adonem que ho fem constantment.

Si un dia t’aixeques més tard del compte, has d’anar a treballar, perquè te n’adones que no ets ric, ensopegues amb el veí al sortir de casa, trobes tràfic,... sembla que res hi acompanya i renegues perquè res et surt bé. Ja no comencem bé el dia!

Segurament et torturaràs per no haver-te llevat abans i et sentiràs el més desafortunat del món. En definitiva, que o bé et fas la víctima perquè tens molt mala sort, o bé, et castigues per no haver-ho fet millor.

I si et dic que pots canviar la teva vida si canvies el teu pensament? Sembla increïble veritat?

Per re programar la teva manera de pensar t’aconsello que canviïs la forma com et parles. Si li dius al teu pensament que ets un desastre, generaràs una emoció probablement de tristesa i per tan, el teu comportament segurament no serà tant resolutiu com voldries.  Però si en comptes de dir-te coses negatives canvies el xip i et dius coses positives, com per exemple:  ‘sóc capaç d’aconseguir el que em proposi’, crearàs una emoció positiva, de motivació, i així la conducta que duguis a terme es correspongui passant a l’acció amb seguretat i entusiasme.

Altres maneres de canviar el nostre pensament:

‘Demà haig d’anar a treballar’

 ‘Demà vaig a treballar’

T’obliguen a anar a treballar o hi vas perquè vols. Suposo que t’interessa anar-hi, ja sigui perquè has de pagar el lloguer o els motius que tinguis. Quan ho veiem com una obligació ja creem certa resistència per defecte a fer allò. En canvi en la segona opció és una elecció, una decisió que prens tu.

 ‘Tinc que deixar de menjar xocolata’ , ‘Hauria d’anar al gimnàs’

 ‘He deixat de menjar xocolata’ , ‘He decidit que vull anar al gimnàs’.

Uns clàssics! A l’igual que en l’exemple anterior es planteja com una obligació i no una elecció. Si ho canviem per fer una afirmació ajudes a crear connexions noves en el teu cervell i aquests circuits nous t’ajudaran a actuar diferent, des de la teva decisió.

‘Mai trobo aparcament’

  ‘Sempre trobo aparcament’ o ‘Trobaré aparcament’

Poso d’exemple un cas personal, i és que jo sempre trobo aparcament. Sempre tinc sort? O és que n’estic tan convençuda que el trobaré que vaig fins a la porta on vull arribar perquè potser aparco al davant? I la majoria de vegades hi aparco.

Si ets dels que penses que mai trobes aparcament, aparcaràs a l’última fila al capdavall del carrer per si de cas, i així et conformaràs amb aquest mal auguri. I potser tan li fa si t’agrada caminar, a mi també m’agrada! Tot i així, sempre trobo aparcament. :p

Però el tema no és si trobes o no aparcament, sinó la manera com et parles al respecte. El que li dius al teu cervell és processat i es queda en forma de pensament, aquest genera una emoció, que pot ser de enfado, frustració, alegria, motivació,.. que crearà una actitud al respecte. I això només depèn de tu.

Per això és tan important que parem atenció al que ens diguem, perquè ens ho creiem. Localitza quin tipus de pensament tens, sigues conscient i dóna-li la volta. Sempre hi ha més d’una manera de veure la vida. Tu quina esculls?

Deixa un comentari si has posat a la pràctica fer afirmacions, si vols compartir altres exemples, si trobes aparcament o no ;) o simplement comparteix la teva experiència!